Arx!’5

L’amistat és un dels sentiments més preats i un dels valors més sòlids sobre els quals es pot basar la felicitat humana. Tan és així, que en aquesta època de crisi de referents afectius s’usa i s’abusa de la paraula amic i és utilitzada tant per a designar afectes fraternals com per a referir-se a simples relacions superficials o a vincles sexuals exempts de compromís que no se sap com catalogar.
L’amor i l’amistat són dues coses distintes però no distants, i, en virtut d’ambdós sentiments, l’animal humà s’ha dotat a ell mateix d’esperitualitat i sentit de la transcendència; amb tot, segons la meva teoria de la felicitat, l’amistat no s’ha de confondre amb l’amor ni competir-hi, sinó ocupar un lloc proper i complementari creant així les dues columnes sobre les quals assentar el benestar afectiu.
La importància de l’amistat per a l’equilibri emocional és tan gran, que si ens ocupéssim més de guanyar amics que de guanyar afectes de ben segur que tots estaríem una mica més contents de la nostra realitat sentimental, perquè res no contribueix tant a preparar-nos per a la convivència com el fet d’exercitar-nos a cultivar amistats.
Diuen que qui té un amic té un tresor, i certament és així. L’amistat és un tresor amagat dins del cor que no sempre som capaços de trobar perquè no sabem oferir allò que desitgem rebre; és per això que el nostre món és ple de mancances.

La millor manera de tenir amics és no necessitar-los, va dir Antoni Bolinches.

Però jo penso… que l’amistat és amor sense ales, i que és el vi de la vida.
arxi.u

ostres, quins nervis… això és com fer el meu primer discurs davant de tothom… bé, de fet és el primer cop que escric aquí: n’he après!! sola no eh per això, no us feu il·lusions. n’he après gràcies a l’arxi’1! siiiiiiii ja sé que esteu pensant: i què? doncs, i què?? I QUÈÈÈ?!?!?! que ja tocava home!!

mmm… i ara què puc dir… doooncs… que un dissabte a la nit surtirem per berga amb un barret que hi posarà “ARXI’5″ i uns bolquers, i direm que venim d’una despedida d solters… oi ke si laia?? doncs au, si us ho creieu o no ja és cosa vostra…

 un arxipetó molt arxigros per toooooots els arxi’5!!!

(Arxi’4)