Arx!’5

Després de converses i converses pel messenger,
després de fer plans,
de somniar plegats…
Ens véiem els dijous i divendres a la tarda,
a la sortida del Words, a les 5.
Anàvem cada tarda a La Vienesa:

la Laia i jo bebiem cacaolat calent,
l’Albert només entrar, tenia els ulls fixats a la pasta més grossa de xocolata,
el Marc bebia la seva llet calentoneta, amb alguna ensaimada de crema,
i l’Anna, quan podia venir, es menjava donuts.

I ni que plogués,
anàvem amunt i avall,
sense paraigües,
sense guants,
amb aquell fred insoportable però a la vegada tant confortable. 

Recordo,
que un cop vam decidir d’anar a collir mores,
de fer fotos sense parar,
de caminar i caminar,
de riure,
de recordar,
però les mores es van acabar… 

I ara que n’hi tornen a haver,
veiem que la idea ha anat a més,
i que si una mora és bona quan és madura,
aquesta amistat és més dolça que 5 mores. 

I què us diré?
que mirant i mirant fotos…
d’aquestes idees,
no n’hem fet ni la meitat.
Però n’hem fet d’altres,que han estat millors, que han omplert moments plens de música, d’elegància, de somriures, de plaers…. 

Només puc dir que,
encara que aquest curs vinent tot canvii,
com les converses del messenger,
els berenars a La Vienesa,
els passeigs del carrer major…
hi tornaràn a haver nous records que algun dia,tots 5, ens els mirarem amb nostàlgia. 

Estareu lluny,
però a la vegada a prop,
com jo de vosaltres. 

Us trobaré a faltar,
i molt. 

arxi.u